Llegeixi el terme de privacitat del site 7è Edició – Barcelona 2007
7è FESTIVAL BRASILNOAR
7è FESTIVAL INTERNACIONAL DEL NOU ART BRASILER
BARCELONA 2007
Presentem a continuació el 7è Festival BrasilNoar – 7è Festival Internacional del Nou Art Brasiler – Barcelona 2007, que aquest any a causa del tancament de la sala La Paloma l’organització va canviar les dates de l’esdeveniment per al mes de setembre del 2007.
En aquest any els shows van ser realitzat en la sala Apol·lo (2 dies) i sala Bikini (festa de tancament), conferències a la Universitat de Barcelona (UB) i Consulat General de Brasil a Barcelona, cursos de dansa a l’Espai Palmares, Mostra de Cinema BrasilNoar a la sala Maumau Underground (curtmetratges) i al Cinema Maldà (llargmetratges) i Exposicions BrasilNoar en la Galeria Miscelänea (fotografia i video art) i sala Maumau Underground (fotografia i art plàstica).
Amb concerts musicals, mostra de cinema, exposició d’art plàstica, conferències i cursos, és un esdeveniment multidisciplinar que engloba totes les disciplines de l’art, des del contemporani fins a l’extensa manifestació popular brasilera.
És una oportunitat única a tot el món de conèixer l’art brasiler més contemporani. Grups musicals innovadors, projectes artístics d’avantguarda, pel·lícules premiades, cursos, conferències… en fi, un Brasil difícil de reunir, fins i tot, a dins del propri Brasil.
_____________________________________________________________________________________________
PROGRAMACIÓ DEL 7è FESTIVAL BRASILNOAR – BARCELONA 2007
_____________________________________________________________________________________________
CONFERÈNCIES
Les tres conferències presentades formen un tot en el qual tractarem d’analitzar, des d’un punt de vista històric, tres moments de la història de la música popular brasilera, la MPB, per Dominique Dreyfus.
Assumpte: Arrels de la música popular brasilera o com la Història i la Geografia influïxen sobre l’evolució de la música.
Com tot allò que a Brasil es refereix, la música popular brasilera (MPB) és el fruit de la trobada de civilitzacions provinents de tres continents: l’amerindi, l’europeu i l’africà (per ordre cronològica d’arribada al territori).
En aquestes conferències, recorrerem en la llum de la Història del pais i del context geogràfic que s’estava formant, els mecanismes que van participar en la formació de la música popular brasilera entre 1500 fins al final del segle 19.
Veurem com, a partir de les tradicions i l’arribada de cadascun dels pobles que van formar la societat brasilera i en funció dels esdeveniments polítics, de les mutacions socials i dels contextos geogràfics, va sorgir una música, els ritmes de la qual i gèneres que, igual a un joc de miralls, són reveladors al seu torn, de la història de Brasil.
Assumpte: Els anys 60, amb la Bossa Nova i el Tropicalisme, una dècada d’or.
El que va passar en els anys 60 en la cultura brasilera no va ser específic de Brasil.
La decada dels 60 va ser excepcional en tot el món occidental, tant en l’àrea política, social i cultural. Una creativitat fora d’ordre generada pels moviments d’aquest període.
De la Bossa Nova, el fons i representació fidel a la democràcia i dels progressos arribats per la presidència de Juscelino Kubitschek, al Tropicalismo, resposta subversiva de la generación post-bossa novista fins a la dictadura que va col·locar un punt final a l’era Kubitschek.
La música brasilera, en els anys 60 va viure en amb dos contextos, una veritable època d’or que va imprimir la seva marca en la creació musical fins a avui.
Assumpte: El període actual (des de la dècada dels 90 fins als dies d’avui), la música de la globalització.
En el moment en què s’acaba la dictadura (final dels anys 70 / inici dels anys 80) la música internacional viu una revolució amb l’aparició de la anomenada “world music”. La descoberta dels músics del món sencer de les músiques originàries dels quatre cantons del planeta va generar un nou fenòmen, la “fusió”, que provocà que tothom s’apropries les músiques dels altres, creant noves barreges, nous horitzons i donant nous utilitats a la música de cada pais. Nous… no exatamente tractant-se de la música brasilera, la característica fonamental de la qual és justament la fusió. És a dir, que els músics de Brasil són experts en la material, i font d’inspiració és el que no manca : no solament en la música del món com en la pròpria música brasilera la immensa riquesa de la qual ve sent reactivada per la nova generació de músics a Brasil.
–Dominique Dreyfus – nascuda a França, a finals dels anys 40, als dos anys Dominique Dreyfus va partir amb els seus pares a Brasil, a l’estat de Pernambuco (nordest de Brasil). Onze anys després la seva família es va traslladar a Espanya (Madrid) on es va quedar fins al final dels anys 60, quan es va translladar a Escòcia. Després va anar a viure París on va estudiar lletres a la Universitat de Sorbonne desenvolupant un doctorat sobre la música brasilera. Després de diversos anys fent classes de literatura, civilització i llengua portuguesa a la facultat de lletres de Poitiers, va deixar l’ensenyament per convertir-se en periodista. Va treballar en el periòdic Libération durant 12 anys, va dirigir l’edició francesa de la revista Rolling Stone, va produïr i va presentar el programa Brésil sud Scène en la Ràdio Llatina. Abans de convertir-se en la directora d’aquesta emissora, va dirigir el programa La 6è dimension del Canal M6 de la televisió francesa i va realitzar molts reportatges per al programa Ràpid del Canal +.
A partir de 1995 va passar a treballar com free-lance, dedicant-se a la literatura (va publicar molts llibres a Brasil, França i Suïssa sobre la música brasilera i la cultura portuguesa) i als documentals (va dirigir molts documentals sobre la cultura brasilera, francesa, àrab…).
Paral·lelament a aquestes activitats, va produïr des dels anys 80, esdeveniments culturals (festivals de cinema, de música, concerts, discos, exposicions…).
_____________________________________________________________________________________________
CURS
Els cursos de danses brasileres i Samba pot ser practicat per totes les edats, no es necessita una experiència prèvia en el món de la dansa.
Amb Eurico de Jesus, Vanessa Aguilar Antunes, Rosana Barra i Capoeira Canigó.
OBJECTIUS
–Coordinació motriu;
–Tonicidad (guanyar i mantenir el to muscular);
–Ritme (sentit del ritme i les seves variants);
–Exercitar el sistema cardio vascular;
–Estimular la circulació sanguínia;
–Alliberar el cos de toxines i estrès;
–Conèixer alguns dels ritmes afrobrasilers.
–Eurico de Jesus – el curs està estructurat en un repertori de moviments dinàmics i rítmics resultat de la meva experiència personal com ballarí, coreògraf i professor iniciat en 1977 en l’Escola de Ballet del Teatre Castro Alves (EBATECA), passant per la Companyia del Ballet Brasiler de Bahia- Grup Experimental de Dansa de la Universitat Federal de Bahia i per la Companyia de Ballet Teatre Castro Alves, entre d’altres, on vaig mantenir contacte constant amb les diverses tècniques i tendències de dansa d’aquell període fins a l’actualitat. La meva formació comprèn la Dansa Acadèmica (tècnica clàssica), tècnica de Martha Graham, Lester Horton, José Limon i Afro-brasilera, entre d’altres, desenvolupades a través de classes, cursos i muntatges coreográficos de diversos professors i coreògrafos de Brasil i d’altres païssos, tals com: Eleonora Oliosi, Carlos Moraes, Antonio Carlos Cardoso, Victor Navarrès, Luis Arrieta, Llegia Robatto, Oscar Araiz, Regine Chopinot, Joe Al·legat, Augusto Omolú, entre uns altres.
La classe comença amb escalfament, estiramientos i acaba en el centre de la sala on els alumnes entren en contacte amb nocions bàsiques de postures respiració i una àmplia combinació de moviments diversos. Considerant que el curs que impartit està dirigit a totes les persones amb o sense formació prèvia, la tònica del curs recau sobre la dansa Afro-brasilera, ja que aquesta possibilita que tots participin de les classes en un procés d’auto-coneixement superant progressivament les seves limitacions físiques i rítmiques eixamplant els horitzons dels avenços personals, amb un grau satisfactori d’aprofitament.
–Vanessa Aguilar Antunes – una classe que abordarà la Samba tradicional, passant per diferents variacions d’aquest gènere:
-Batucada (la música de carnaval);
-Samba-Rock;
-Samba-Reggae…
–Capoeira Canigó – seminari dirigit a totes aquelles persones que vulguin conèixer aquesta forma d’expressió genuïnament brasilera, que combina lluita i dansa, originària dels esclaus africans duuts a Brasil.
El taller apunta a la introducció dels moviments bàsics de la Capoeira i, també es donarà una explicació de la música i els instruments que la componen.
El curs serà impartit per 2 Alumnes Formats de l’Associació Capoeira Canigó: Muleque i Cavalo, deixebles del Contra-Mestre Ceará. Els 2 han tingut la seva formació a Barcelona, completant-la també a Brasil: Santos (SP) i Salvador de Bahia, i cursos a París amb Mestres reconeguts com: Joâo Gran, Mestre Moraes, Mestre Nenel (fill de Mestre Bimba)…
L’Associació Capoeira Canigó, dirigida per Contra-Mestre Ceará, aquesta filiada i segueix la línia de l’Associació Senzala de Santos (SP), aquesta última dirigida per Mestre Sombra, una llegenda viva dintre del món capoerístic.
Capoeira Canigó amb el Mestre Sombra (Video)
–Rosana Barra – nascuda en la ciutat de São Paulo (Brasil) co-fundadora i directora de la cia. Cuerpo Transitorio danzateatro (Barcelona 1996).
Amb formació professional com actriu en l’any de 1992 en la ciutat de Rio de Janeiro.
Artista pluridisciplinar, des de l’any 1986 realitza estudis en distintes areas de les arts escèniques i terapèutiques.
Becada l’any de 1994, per al curs Noves Tendències de la Creació i Producció teatral (Sala Beckett, Barcelona).
Premis:
-1991 Esment d’Honor al millor vestuari, per la creació i confecció del vestuari de l’espectacle “Amor i Morte en Nelson Rodríguez”, I Festival de Nous Talents (Rio de Janeiro, Brasil).
-1999 Guanyadora del Premi Especial del Jurat en l’II Certamen de Teatre per a Directors d’Escena (Torrejón de Ardoz, Madrid), amb l’espectacle “El Territorio de Ofelia”, de la cia. Cuerpo Transitorio de danzateatro.
-2001 Finalista de l’II Premi D’Arts Escèniques Lleida (Catalunya) amb el projecte de l’espectacle “Burka”.
_____________________________________________________________________________________________
MÚSICA
–Xuxa Levy (Myspace) – el so de Xuxa Levy és un caleidoscopi d’idees-color, ritmes-paissatges i cançons-postals.
Pot escoltar-se d’ulls tancats.
El seu coneixement aquesta allí a servei de la recerca d’alguna cosa brasiler, primitiva i tribal, barrejats al pop,rock jazz i industrial.
Un paissatge sonor on les màquines ballen per a un Déu de moltes cares.
–Fim de Feira (Myspace) – en el 2004, un grup de Recife (la capital de Pernambuco) va decidir proposar la música regional barrejada amb “Poesia de Cordel”.
La banda Fim de Feira intenta fer més curta la distància entre la costa i el camp del Brasil.
Té com aspectes rellevants en el seu treball la reinvenció de ritmes tradicionals i arrelats del nordest de Brasil com el Baião, Côco, Xote i Samba, tocant-los d’una forma lliure i feliç, que té una interpretació moderna i nova que intenta unir l’urbà amb el rural en un paissatge universal. S’inspiren en la música de Chico Buarque, Tom Zé, Tropicalistas, Jackson do Pandeiro, Edu Lobo i dels Beatles. També la poesia de João Cabral de Melo Neto, Manoel Filó, Pinto do Monteiro, de João Guimarãs Rosa i Paulo Leminski, són fonts de la seva inspiració.
Tocando Assisão – Interpreti Fim de Feira (Concert)
–Eta Carinae (Myspace) – quinteto de música Regional+Electrònica des de Recife/Pernambuco. Nou projecte del Movimento Mangue Beat de Pernambuco.
El grup Eta Carinae desenvolupa uneixi perfecta fusió entre l’electrònica i els elements acústics i regionals com el Baião, la Samba, música percusiva brasilera… amb l’objectiu d’obtenir un so universal però amb un toc de regionalitat que actualitza i valoritza els ritmes tradicionals del Nordest de Brasil per a tota una nova generació.
“Eta Carinae”, el nom de la més gran estrella de la nostra galàxia.
Lôa do mar – Eta Carinae (Video clip)
–Thiago Lopes + O.N.G. – a Oganização Nacional de Grooves de São Paulo.
Cantautor i instrumentista, contractat per la Warner/Continental East–West on ha llançat dos discos al capdavant del grup Caiana.
El seu projecte O.N.G. (Organização Nacional de Grooves) passeja per diversos estils de la música popular brasilera, amb una sonoritat universal, amb grooves, arranjaments i lletres que retraten la seva visió particular de la escencia del poble brasiler, que a pesar de la seva lluita diària segueix fort a la recerca de la felicitat.
–Diotronic Groover (Myspace) – trio de música electro–acústica. Trio compost per 2 brasilers (João Oliveira, guitarra i veu i Diego Ain, percussió i veu) i un català (Juan Lu. “El Cani”, baix, fundador de Ojos de Brujo i Calima).
La seva proposta aquesta entre el groove, la música organica i l’experimentalisme electrònic.
FreakoHouse – Diotronic Groover (1º concert del seu história)
–Laboratório de Samba (Myspace) – sexteto de Samba. Aquest és el nou treball del sambista Gui Guimarães, que experimenta amb el Samba (la Samba com es coneix per aqui).
Un sexteto format per brasilers i altres que té com idea bàsica fer que els europeus ballessin amb ritmes fusionats (Gafieira, Samba-Rock…).
–Vaudí (Myspace) – bigband de MPB. Músic pernambucano radicat a Espanya a molts anys. El seu últim disc “Viaje” (Discos Nord Sud) és la continuació natural –segons paraules de l’autor– dels primers «Una mica de Brasil» i «Água de mar». Músics de la categoria de Dark l’Ema (Hip Hop), Joaquín Lacalle (Llatí–Jazz), Koniec (Funky), Esteban (Músic infantil), Grup Delagua (Pop espanyol), Cor San Andrés Sergio Domingo (Coral)…requereixen la col·laboració de Vaudí en els seus discos. “Viaje” conté 14 cançons amb material inèdit i versions de clàssics brasilers ja mostrats en concerts amb la seva genial banda.
«Tota aquesta vida de directe i escena em feia veure que havia material precís i pròxim per a noves creacions i va anar sorgint de manera natural i molt viu», detalla Vaudí. «Vaig estar seleccionant textos benvolguts i treballant-los perquè fossin revestits del talent de l’esplèndid productor i músic que és Miguel Herrero i quants conformen la banda».
Soy Latinoamericano – Vaudí (Video clip)
–Batucalada – la potència de la Batucada Brasilera i el Samba–Reggae. Aquest és el treball del mestre de la percussió brasilera Tadeu Fernandes, que presentarà el Samba–Reggae i la Batucada Brasilera.
–Rogério Botter Maio (Myspace) – músic (baix acústic i elèctric) compositor, arranjador i productor. –Jurandir Santana (Myspace) – guitarrista de Bahia, nascut en 1970, es va iniciar en el mitjà musical quan tenia 10 anys. –Arte Nossa – grup de Samba/Pagode que passeja pel Samba–de–Roda i ritmes afro brasilers diversos, a més d’elements urbans com el hiphop. –Canibal Futbol Club (Myspace) – la Canibal Futebol Clube és una banda formada per músics brasilers residents a Barcelona i que fan “Música per a Menjar Gent”. –Digital Dubs (Myspace) – format en 2001, el Digital Dubs és primer equip de so especialitzada en Reggae Dub i Dancehall a Rio de Janeiro. –Plinio Profeta (Myspace) – un “Grammy Winner”. Disc: “Profeta Volume 1”. –Dj Roger Moore (Myspace) – dj de Electro, Funk e Groove. –Dj Afronome (Myspace) aquest és el nom que Roberio Pitanga (dj des de 1995) va decidir adoptar per a homenagear a Àfrica. Buscava un nom afro (nome–afro en portuguès) i va trobar el Afronome, per a mostrar que Àfrica, sigui negra o àrab, va influenciar en la música brasilera des del principi de la seva formació. –Dj Don KB (Myspace) – grooves brasilers des de São Paulo – DJ Don KB (Alex Cecci), és un investigador musical dedicat als grooves rars, especialment de la música brasilera. Músic i productor, té com línia mestre per als seus sets el swing ritmado de la samba, funk, soul, bossa i latin flavours. –Dj Hidráulico (TEMP/Digital Enemy) (Myspace) – barreja de Eletrônica+World music de São Paulo/Brasil – dj Hidràulic és Daniel Gonzalez: productor cultural brasiler i membre del col·lectiu de música i activisme TEMP de São Paulo. _____________________________________________________________________________________________ DANSA –Abadá Capoeira–Barcelona (Web) – un dels principals grups de capoeira de tot el món presentarà el seu art en les nits de concerts. _____________________________________________________________________________________________ EXPOSICIÓ BRASILNOAR Exposicions en la Galeria miscelänea i en la Sala Maumaunderground. FOTOGRAFIA –Ricardo Maio – projecte “A luz da pedra” (La llum de la pedra) –Fabio de Abreu Feijó – projecte “Passeio” (Passeig) –Eduardo Rabin – projecte “Frente e Verso” (Front i Vers) AUDIOVISUAL –Col·lectiu audiovisual LaBorg – projecte “Fluxo” (Flux) ARTE PLÀSTICA –Rio Belo – projecte “Frequências corporais” (Freqüències corporals) –Coletivo Obra Social Mestres da Obra (Web) – projecte “Da Terra ao povo” (De la Terra al poble) _____________________________________________________________________________________________ MOSTRA DE CINE BRASILNOAR Mostra de cinema amb Curtmetratges i Llargmetratges. LLARGMETRATGES –“A revolução” Tropicalista” (La revolució Tropicalista) – Yves Billon i Dominique Dreyfus – 52’ – documental –“Quarta B” – Marcelo Galvão i Rodrigo Tavares – 90’ – ficció –“Oriundi” – Ricardo Bravo – 97’ – ficció (amb Anthony Quinn) –“Árido movie” – Lírio Ferreira – 115’ – ficció CURTMETRATGES –“Uma” (Una) – André Arieta (Cinema 8) – 15’ – ficció/experimental* –“Borboletas no estômago” (Papallones en l’estómac) – Biah Werther (Cinema 8) – 4’ – experimental* –“Época de sonhos” (Temporada de somni) – Edu Ioschpe (Cinema 8) – 3’ – ficció/experimental* –“Certidão de nascimento” (Certificat de naixença) – Voz en off – 9’ – experimental* –“Carta aos Yanomamis” (Carta als Yanomamis) – Voz en off – 8’’ – experimental* –“Handmade” (Artesanal) – Cisma – 7’ – ficció/animació* –“O último quarto de hora” (L’última cambra d’hora) – Rodrigo Assad – 12’ – ficció* –“Dramática” – Ava Patria Rocha – 20’ – ficció* –“Ciclopez” – Carla Laudari i Geralgo Jr. – 1’ – experimental –“Instrucciones para olvidar” (Instruccions per a oblidar) – Bruno Bresani – 4’ – experimental –“Noche” (Nit) – Bruno Bresani – 6’ – experimental –“Faça sua ecolha” (Faci la teva elecció) – Paulo Miranda – 7’ – experimetal –“Vera Lucia” – Diego de Godoy” – 12’ – ficció –“Eu sou como o polvo” (Jo sóc com el polp) – Savio Leite” – 4’ – documental –“O baile” (El ball) – Viviane Vallades – 3’ – experimental –“O Jumento Santo e a cidade que acabou antes de começar” (El Ruc Sant i la ciutat que es va acabar abans de començar) – Leonardo Domingues i William Paiva – 11’ – animació –“Passo” (Pas) – Alê Abreu – 4’ – ficció –“O.D. / Overdose Digital” (Sobredosi Digital) – Marcos de Brito – 15’ – ficció –“Sete vidas” (Set vides) – Marcelo Sponberg i Zé Mucinho – 19’ – ficció –“Satori Uso” – Rodrigo Grota – 17’ – ficció –“Meus amigos chineses” (Els meus amics xinesos) – Sergio Sbradia – 15’ – ficció –“Visita íntima” – Joana Nin – 15’ – documental –“Stela do Patrocínio / A mulher que falava coisas” (La dona que parlava coses) – Marcio de Andrade – 15’ – documental –“Cine Zé sozinho” (Cinema Pepe solament) – Adriano Lima – 16’ – documental –“Entre tuas rodas” (Entre les teves rodes) – Vitor Mafra – 19’ – ficció (*Selección Festival Corto–Circüito) –Sala MTV Brasil (Web) – va fer una selecció de diversos video clips brasilers destinada per al Festival BrasilNoar. AUDIOVISUAL –Pixelbirds – projecte “Cube pusher” –Col·lectiu audiovisual LaBorg – projecte “Fluxo” (Flux)
Nascut i creat a São Paulo, Brasil, Rogério va viure a Europa i als Estats Units entre 1987 i 1999, presentant-se amb diversos estils musicals, sempre incrementant els mateixos amb la força i la riquesa de la música de la seva terra natal. De 1987 la 1989 va estudiar a Àustria en el Hochchule für Musik, en Graz, en ambdós programes – clàssic i jazz.
Co-fundador del Grup JazzViaBrasil.
En 1989 ell va viure un any a Roma, Itàlia, on a més de presentar-se activament (amb Ray Mantilla, Jay Clayton, entre altres), ell també va fer el paper d’un músic en la pel·lícula “El Poderós Chefao II”.
Durant el seu any de residència a París, en 1990, on va tocar amb Thierry Péala Trio, Ricardo Viles Group, entre d’altres, va guanyar una beca de postgrau de la Berklee College of Music, canviant-se a Boston al 1991 per a estudiar per un any.
En Nova York, de 1992 la 1997, va treballar amb Paquito d’Rivera, Lionel Hampton, Cláudio Roditi, Manfredo Fest, Leny Andrade, Hendrik Meurkens entri altres. Els seus principals enregistraments van anar amb Gerry Mulligan & Jane Duboc (CD Paraiso‘93), Do Salvador Trio (CD Transition ’98), Hendrik Meurkens (Cds October Colors i Poema Brasiler), Manfredo Fest (CD Fascinating Rhythm) i Naná Vasconcelos (CD Fragments), Weber Iago (CD Children of the Wind), Jovino Sants Net (CD Roda Carioca) i Nelson Ayres (CD Prop del Cor), Elisabet Raspall (CD Quatre).
Com compositor, arranjador i productor va llançar, en 1996, de forma independent, el seu primer CD “CREIXENT”, als EUA.
De tornada a Brasil en 2000, va llançar el seu segon àlbum: “APRENENT”. Des de llavors, va tocar amb El Quartet Don Salvador al Chivas Jazz Festival (Brasil-Maig/2003), amb Hermeto Pascoal, Danilo Caymmi, Jovino Sants Net, Jane Duboc, Duofel Soundcape Big Band, Orquestra Popular de Càmera, entre molts altres.
Ell ha estat component estable del Nelson Ayres Trio fa 6 anys. Des de 1994, està freqüentment a Europa amb la seva pròpia banda brasilera de jazz i altres projectes musicals. En 2004 també va tocar amb el seu grup a Àsia, a l’Indonèsia Open Jazz Festival.
El seu tercer CD “PRAZER DA ESPERA”, va ser llançat de manera independent a l’abril de 2006 . Des d’agost de 2005 està vivint altra vegada a Europa, i va fer turnê amb la cantant Rosalia de Souza (Japó, Polònia i Itàlia). Actualment a Barcelona, forma part de l’Elisabet Raspall Trio, Carola Ortiz Duo, entre altres projectes.
Lidera el projecte RBM, amb la qual cosa va tocar en festivals de jazz
The Other “One” – Rogerio Botter Maio (Concert)
Va gravar un disc al costat del Bateria suec, Fredrik Noren i del Trompetista Alagoano Joatan Nascimento. Amant del jazz i alimentat des del bressol de la música popular brasilera té un treball que barreja ritmes brasilers amb el jazz.
Va llançar al gener de 2006 el seu primer Cd, intitulat, “Només Brasil”, guanyador del Premio Braskem Cultura i Art 2005.
També va obtenir cinc indicacions del Trofeu Caymmi de música pel show del disc “Només Brasil” realitzat del Teatre SESI, aconsegueix conquistar el trofeu de millor arranjament amb la música Embullat de la seva pròpia autoria.
Embaraçado – Jurandir Santana (Concert)
Format en 2004 per 5 brasilers que viuen a Barcelona.
La Samba és un estil i cèl·lula musical que més ha influenciat a la música brasilera, amb els instruments típics: Cavaquinho (petita guitarra acústica), Pandeiro (Pandereta), Surdo…
Una fusió de ritmes hiper-dançantes i saborosos: Samba, Funk, Reggae, HipHop i Electrònica.
Els últims anys es van presentar en diverses ciutats de Brasil, incloent una festa setmanal a la “Casa da Matriz”, a Rio de Janeiro, exposant la cultura Sound System va reunir una nova audiència. Van inaugurar un nou capítol en la cultura sound system nacional, ells van portar noves sonoritats tant per al reggae com per la música brasilera.
Comprenent en el mateix espai sónic les línies de baix dub, les batucades i el ball funk; el Digitaldubs sobreposa l’atmòsfera de Kingston amb la picardia que només podria venir de la seva ciutat natal, Rio de Janeiro. Els membres originals del grup, MPC (F.UR.T.Ho), Nelson Meirelles (Ex- O Rappa), i Cristiano Dubmaster, té també un intens treball de producció musical amb el seu propi estudi i segell.
Ja llançaren 2 álbums contant amb participació de B Nego, Mr. Catra, Ras Bernardo, Jimmy Luv, Biguli, Lone Ranger (Jamaica), Sylvia Tella (Anglaterra), Prince Wadada (Portugal), Nabby Clifford (Ghana), entre d’altres. Alguns llançaments internacionals ha promogut el Digitaldubs en una escena mundial com les col.leccions “Roots of Dub Funk 5″ (Anglaterra), “Wordsound Made in Brasil” i “The Inspiring New Sounds of Rio de Janeiro” (EUA). A més de l’últim disc dels anglesos Alpha & Omega, “City of Dub”, que té col·laboracions amb Digitaldubs.
El grup va realitzar nits històriques a Brasil col·laborant amb grans artistes com Mad Professor, Zion Train, Rànquing Joe, Pablo Moses, entre d’altres i va particiar als principals festivals del país com: el Tim Festival 2004, SuperDemo 2005, Humaitá para Peix 2005, Abril Pro Rock 2007 i XXXperience 2007 . Ara el Digitaldubs està preparat per a ser escoltat fora de Brasil per qualsevol persona interessada en innovació musical.
Digital Dubs en Rio de Janeiro (Concert)
Plínio Profeta és brasiler, productor, músic i DJ. Va començar la seva carrera tocant en grups a Rio de Janeiro.
Després va anar a Califòrnia on va viure cinc anys. AL tornar a Brasil, va portar el sobrenom Prophet, tornant-se simplement en “el PROFETA”, i va llançar el seu hit irònic “Eliane Galileu” que va obtenir el primer lloc en el programa Disk MTV Brasil.
Després, el multiinstrumentista PLÍNIO PROFETA (toca baix, cavaco, guitarra, teclats i programacions) va entrar en la producció musical i va treballar en molts discos d’artistes com Lenine, Pedro Luís i a Parede, Lucas Santtana, Xis, Katia B, Fernanda Abreu, Pavilho 9, De Lleu, Rodox, Penèlope, Kelly Key, entre uns altres. També va fer molts remixes nacionals i internacionals (Sandra de Sá, Tits, Kid Abelha, Madonna, Dido…).
Avui, PLÍNIO està produint els nous treballs brasilers de Davi Moraes (fill de Moraes Moreira de l’important grup Novos Baianos), del consagrat rapper Xis i la cantant Katia B.
En un desenvolupament natural de la seva carrera, PLÍNIO participa com DJ de diversos esdeveniments en Rio de Janeiro i São Paulo. En 2004, com DJ del grup Monobloco va tocar per a un públic de 100 mil persones en la Platja de Ipanema.
En 2006, va tocar a Londres, Berlin i París presentant la seva LIVE PA. En São Paulo va participar a l’important festival Skol Beats 2006 i al projecte Cassino da Urca al club Vegas.
El gran reconeixement del seu treball en producció va anar amb la conquesta del Latin Grammy per la seva producció en el disc de Lenine “Falange Canibal”.
La imatge del productor musical encara és poc coneguda pel públic en general i tot just els més interessats en el mitjà musical, saben com és el veritable paper que desenvolupa un productor.
La maduresa del treball d’aquest professional té el seu punt àlgid quan les seves qualitats transcendeixen a la seva personalitat, creant un nou patró per a altres artistes. Va ser pensant en això que PLÍNIO va preparar el seu primer disc sol, “Profeta Volum 1”.
PLÍNIO PROFETA va convidar a cantors i músics per a compondre i participar de la seva estrena.
La idea del CD és parlar sobre el procés de producció, composició i enregistrament, temes que estaran presents en els textos explicatius en el disc.
Destaca “Com é grande o meu amor por você” de Roberto Carlos amb la veu de Davi Moraes, que no solament va ser aprovada la versió, sinó també es va alliberar el clàssic per a ser gravat pel dúo.
Lavadeiras – Plinio Profeta (Video clip)
Va presentar el projecte “rogermoore + eletro–i–man (live p.a. + live images)”
És el treball de dos miners (de l’Estat de Minas Gerais) que pretenen mostrar el Funk fusionat amb l’electrònica i imatges impactants que formen aquest potent projecte, amb músiques i imatges pròpies.
Set – VJ Eletro-I-Man i DJ Roger Moore – BrasilNoar 2007 (Video clip)
És la batucada barrejada amb Samba–Rock, Manguebeat amb Funk Carioca, Hiphop amb música electrònica, una barreja de ritmes que solament Brasil podria oferir.
En 2000 va descobrir afinitat amb les pick-ups i les va utilitzar com a eïna per a duur al públic el resultat de la seva investigació.
Va fundar, al costat del seu germà, el mític Jive Bar, que va fer història i es va tornar conegut com el temple dels grooves-rars, on va ser resident durant cinc anys. La barreja del seu set porta la diversitat musical condimentada amb el sabor picant dels tròpics, on podem trobar temes de Elis Regina i Jorge Ben, David Brubeck i Silvio Mazzuca fins a Naçâo Zumbi i Nicola Conte.
Transita entre les arrels de la Samba-Jazz fins a la nova escola de la Electro-Bossa i Drum’n’Bass brasiler. Com produtor i dj já dividiu sessions i pick-ups amb artistes de relleu com: J.T. Meirelles, Gerson King Blego, Bebeto, Paula Lima, Trio Mocotó, DJ Afrika Bambaataa, Nação Zumbi, Funk Como le Gusta, Seu Jorge, DJ Spooky, Banda Black Rio, Marcelinho dóna Lua, DJ Patife, Mundo Livre s/a, Marku Ribas i DJ Marky.
Ja es va presentar per diverses ciutats i estats brasilers com Londrina, Curitiba, Porto Alegre, Brasília, Belo Horizonte, Rio de Janeiro, Paraíba, Recife, Fortaleza, Manaus entre d’altres.
Va actuar com dj resident en festes i clubs consagrats com: Jive, Urbà, Lótus, Lov.I, Cabaret, Rose Bo Bo, 00 i Afrospot i és actualment el director artístic del club Loveland.
Dj Don KB és garantia de festa amb el millor swing brasiler.
Les seves actuacions en els plats són passejos pels més eclètics estils del underground, sempre de manera narrativa i fragmentada.
En la seva primera actuació a Barcelona, en l’obertura del Festival BrasilNoar, el DJ ens presentarà una sessió dedicada a les més actuals tendències de la world music dintre de la electrònica. Enfocada al fenòmen mundial de les “net labels” (segells musicals indepedientes online) el DJ destil·larà una combinació de street global breaks, dubstep, grime, raggajungle, hip–hop asiàtic i la nova electrònica brasilera.
La ciutat de Rio de Janeiro i els seus monuments, els seus símbols que s’amalgamen amb la seva història, la seva bellesa, els seus capritxos.
Ciutat de relleu imparell, de pedres gaudides al sol, feta d’esquerdes i de mar, de gent i de boscos tropicals.
Tot és ciutat. Tot és “Pão de Açúcar” (muntanya de dins la ciutat).
“Convidat per a formar part d’un llibre de fotografia sobre el Pão de Açúcar, vaig intentar descobrir-hi a través de la seva llum dura i difusa al mateix temps; d’un núvol que passa i li dóna una nova forma, o d’una lluna que el resignifique i ho faci més la meva mirada.
Si de menut la frustració que no pogués conèixeu em va deixar febril, l’execució d’aquest treball va ser més que un encert de comptes entre mi i la pedra, va ser un exorcisme de desig.
Presento només una ínfima mostra del treball realitzada en el període d’un any i que em va servir per a reconèixer les meves relacions amb la pedra i el seu entorn”.
El conjunt de imatges que ens presenta el fotògraf brasiler Fabio Abreu va ser realitzat al poble de Caraiva, litoral sud de l’estat de Bahia, Brasil, durant els mesos d’abril i maig de 2005 .
Les caracteristicas geogràficas de la peninsula, la mateixa admirada per Pedro A. Cabral (1), situada entre el riu Caraiva i la mar; fan que Caraiva segueixi reunint les característiques del que representa una forma de vida que s’esta perdent, són les arrels de la cultura “Caiçara”(2) i “Baiana”. (Aquí no hi ha carrers asfaltats, com tampoc no hi ha cotxes ni red elèctrica).
La sèrie ens proposa una reflexió respecte a la interferència de l’home,que es mostra preocupat en barrejar-se amb la naturalesa, les imatges ens ensenyen retallades d’una totalitat harmoniosa, fent que l’espectador sigui testimoni d’una certa poesia que jeu sobre teixidures,llums ombres i matèries.
El paper documental de la sèrie de 7 imagenes expressa la necessitat de rescatar maneres de vida i cultures de poblacions tradicionals, que amb la aceleració de la vida a les grans ciutats i la exploracion del turisme, han desaparegut.
Les dues imatges de Front i Vers formen part de la incursió del fotògraf Eduardo Rabin en l’univers de l’acte-retrat.
Fetes en 2003, durant la seva graduació en Audiovisual, el present treball investiga la necessitat de l’artista de reconèixer-se en la imatge com a part d’un procés natural de descobriment del llenguatge.
Front i Vers és també fragment d’un recorregut encara incomplet, que comença identificant-se a si mateix en la imatge, distanciant-se d’ella com assumpte central (El jo i l’altre – 2004) per a existir només amb la mirada constructora (L’altre distingit – inacabat).
Consisteix en una actuació que busca estimular l’imaginari de l’espectador a través d’evolucions visuals i auditives produïdes i editades a temps real.
LiveLab – LaBorg (Video art)
La sèrie de 2 quadres reflecteix una relació entre les formes del cos humà amb l’art abstracte, on els somnis i al·lucinacions ressalta la realitat per a anar a un profund pensar existèncial amb colors i objectes.
La realitat i el quotidià de la construcció civil són retratades en peces d’art, fetes a partir dels residus existents, pels obrers en els solars d’obres de la construcció civil.
Mestres da Obra (Video promocional)
1968 va ser l’any de totes les revoltes: de San Francisco a París, de Praga a Nova York, els pobres s’aixecaven contra la moral burgesa, contra la guerra del Vietnam, contra les repressions, les segregacions, els régimens totalitaris…..i en els carrers de París la joventut cridava “És prohibit prohibir”.
En Brasil també el pobre baixa al carrer.
Però, per aquest racó del món, la repressió de la dictatudura militar que va dominar el país des de 1964, és implacable i violenta.
És en aquest moment, en aquest context repressiu que Brasil va a viure el Tropicalisme com una veritable revolució cultural.
Aquest moviment, radicalment subversiu i impertinent va néixer de la creativitat d’un grup de joves artistes bahianos, en el seu mayoria liderats per Caetano Veloso, Gilberto Gil, Tom Zé, entre d’altres.
El documental “La Revolució Tropicalista” relata a través del testimoniatge dels bahians Caetano Veloso i Gilberto Gil la història del Tropicalismo.
La rebeldia contra la Bossa Nova, represenació musical de l’era de Kubitschek, a l’A15 que marca el punt final de la “festa tropicalista”; del model anglosaxó (rock, música pop, música folklòrica, moviment hippie….); els grans festivals de música a Brasil que van marcar una època; l’odi de la dreta que jutjava l’hostilitat de l’esquerra, els quals jutjaven alienats a la cultura nord-americana, el documental analitza els ingredients que van fer el Tropicalisme.
Fenomen músical efímer, el Tropicalismo, moviment musical que va incendiar la societat brasilera en plena dictadura, tot just va durar dos anys.
Però com bé conclou el documental, el Tropicalismo va influïr en la societat brasilera de tal forma, que després res va anar com abans.
Rodat en São Paulo, amb 3 càmeres en un únic ambient.
Quarta B conta la història d’una reunió de pares de 4º, de l’escola primària.
Els pares són cridat per a descobrir de qui és la pedra de marihuana trobada la classe dels seus fills de 10 anys.
La reunió camina per diverses acusacions i fonaments, fins a arribar a un punt en el qual tots decideixen, a través d’una votació, experimentar la droga, per a així descobrir el veritable culpable i el seu univers.
Premi de Millor Pel·lícula en Votació Popular – 29º São Paulo International Film Festival.
Selecció Oficial en Festivals com: Touluse – França / Montevideo–Uruguai / Lisboa–Portugal / Ohio–USA / Nova York–USA / París–França / Tiradentes–Brasil entre uns altres.
Quarta B – Marcelo Galvão y Rodrigo Tavares (Trailer)
És l’aniversari de Giuseppe Padovani (Anthony Quinn), però aquest imigrant italià de 93 anys té la sensació de no tenir res a celebrar.
La seva salut esta feble, la seva família s’està dissolvent i la fàbrica que ell i la seva esposa han creat fa més de 60 anys es posarà a la venta.
Durant la celebració Giuseppe és presentat a una jove de la família, Sofia D’Angelo (Letícia Spiller), que afirma estar a Brasil per a una investigació sobre la família Padovani, després d’haver passat els ultims anys estudiant a Itàlia.
Espantat amb la semblança amb la seva dona ja morta, Giuseppe comença a questionarse si Sofia és la reencanación de la seva estimada.
Oriundi – Ricardo Bravo (Trailer)
Jonas és un conegut periodista de la tele i viu en São Paulo, però aquesta a camí d’un petit poble en l’interior del Nordeste brasiler, doncs el seu pare, amb el qual ha tingut poc contacte, va ser assassinat inesperadament.
Ell té dificultats per a arribar al poble fins que rep l’ajuda d’una “videomaker” que està fent un documental sobre l’aigua en “el Sertâo” (nom que rep la regió seca del Nordest de Brasil) i que li acosta al seu poble en un tot terreny.
A l’arribar a casa troba una part de la família que no coneixia i que li cobra venjança per la mort del seu pare.
Árido movie – Lírio Ferreira (Trailer)
Uma – André Arieta (Trailer)
Borboletas no Estômago – Biah Werther (Corta)
O Jumento Santo e… – Leonardo Domingues i William Paiva (Curtmetratge) Parte 1
Satori Uso – Rodrigo Grota (Curtmetratge) Parte 1
Festival Corto–Circüito (Vinyeta)
_____________________________________________________________________________________________
És un col·lectiu de videoartistas format pels dissenyadors Alex Zitzmann (Alemania), Silvana Catazine (Brasil) i l’arquitecta Julia Berktold (Alemania).
Treballen en vídeo i animació, fent instal·lacions audiovisuals i vídeo performance.
Els seus treballs estaven exposats a festivals i esdeveniments a Barcelona i internacionals (Loop 2005, Caixaforum, Fabbrica Europa 2007 Florència, Convent St Agusti Barcelona, Shining Festival Alemanya, Of-Dokumenta 2007…).
Col·laboren amb creatius de diverses disciplines explorant les possibilitats d’ampliar la pantalla, la cronologia i linearitat, ofrecendo una experiència audiovisual diferent.
Premiere: juny 2005
Cube Pusher, live performance audio-visual és una exploració a prop del concepte de “pantalla” com objecte dinàmic i variable que, mitjançant la seva descomposició en píxels volumètrics, és capaç d’interactuar amb les imatges que a sobre es projecten, generant un diàlog i una nova relació entre fons i forma.
Jo Zian, músic i Daniel Hartlaub, director de cinema són els nostres col·laboradors en aquest projecte.
Cube pusher – Pixelbirds (Video art / performance)
És una proposta de Sâo Paulo de 5 artistes visuals que creen i fonen imatges en viu.
“Fluxo” consisteix en una actuació que busca estimular l’imaginari de l’espectador a través d’evolucions visuals i auditives produïdes i editades a temps real.
LiveLab – LaBorg (Video art)